Òpera

Un pastís per als més sibarites, l’Òpera és una de les creacions més elegants de la gastronomia francesa. Tant per la seva particular combinació de sabors com per la senzilla harmonia de la seva forma i decoració, va ser un pastís trencador amb les tendències de l’època, plenes de pastissos voluminosos i recarregats.

El primer que notem en l’Òpera és que incorpora planxes de gioconda en comptes del pa de pessic clàssic. La gioconda és una fina base esponjosa feta amb pols d’ametlla, clares d’ou i sucre. Tot i així, aquesta base queda gairebé eclipsada pel sabor de la xocolata i el cafè: les quatre fines bases de gioconda es farceixen amb untuoses capes de crema de cafè i crema de xocolata. El sabor que dóna l’ametlla marida a la perfecció amb les cremes que cobreixen les làmines. Tot plegat es cobreix amb un lleuger glacejat de xocolata.

Com passa amb moltes creacions famoses, els orígens de l’Òpera són incerts. La pastisseria francesa Dalloyau, de la mà de Gavillon, en reclamen l’autoria al 1955. Un altre pastisser de renom, Lenôtre, també en reclama la creació el 1960. Val a dir que al 1899 un anunci a Le Gaulois ja ofereix el gâteau opéra, encara que no sabem del cert si es tracta de la mateixa recepta. El nom d’òpera sembla que li ve per la comparació amb l’escenari de l’Òpera Garnier.

Com et recomanem prendre el pastís Òpera?

Per gaudir al màxim dels sabors d’aquest pastís et recomanem treure’l de la nevera abans de dinar si està molt fred, o uns quinze minuts abans si està semifred. No ha d’agafar temperatura ni estar congelat, ja que el gel alteraria tant els sabors com la textura.

Per maridar aquest pastís tan elegant et recomanem que no serveixis licors massa dolços. Optarem per un bon vi negre, com un Médoc o un Saint-Émilion si t’agraden els vins intensos, o un Beaujolais si el prefereixes més lleuger. No descartis tampoc un porto o un xerès anyenc. Si optes per un bon whisky, una opció molt recomanable és un single-malt escocès.